Almendros (Prunus dulcis) en otoño cerca del Mas de les Solivardes. En primer plano, flores de rabaniza (Diplotaxis erucoides). Aiguamúrcia (Alt Camp, Catalunya).

Texto leído durante el ritual «Records al mar», organizado el 1 de noviembre de 2017 por la Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida.

«Un ametller sense fulles, amb l’escorça negra.

L’herba verda esquitxada de flors de ravenissa blanca.

L’ametller, previsor, s’adorm abans que arribi l’hivern.

La ravenissa floreix aprofitant la humitat de la tardor i els últims raigs de sol tebi sabent que la seva vida és curta.

L’ametller espera la florida de la primavera.

La ravenissa es desespera, escampant les llavors de les que germinaran noves vides.

Vida i mort. Mort i vida.

Era l’onze de novembre d’aquella tardor. Feia pocs mesos que un amic s’havia suïcidat i que la Susanna, ex companya de biologia, va morir. La tieta Fina havia mort sobtadament dies enrere.

Vida i mort. Mort i vida.

L’ametller negre, la ravenissa blanca.

A la tardor mediterrània, la mort i la vida es donen la mà.»

Ese 11 de noviembre realicé la fotografía que encabeza esta entrada durante la realización del libro «Monestirs. Història i art. Excursions a la natura«. Creo que en aquel momento ya me vino a la mente la relación entre vida y muerte, especialmente durante el otoño mediterráneo. De hecho la colgué en Facebook el 15 de noviembre con la frase: «La vida i la mort es donen la mà a la tardor mediterrània».

Casi un año después, durante la preparación del ritual «Records al mar», estaba buscando inspiración para explicar o leer algo. Inmediatamente recordé la fotografía. Con ella en la mente, un bolígrafo y una libreta, me puse a escribir.

Valentí Zapater